Si la setmana passada visitava una de les neveres d’Andorra (zona d’Envalira), aquesta setmana hem anat amb el company Raimon a LA NEVERA per excel•lència: LA COMA D’ARCALÍS. Les condicions d’aquesta primavera avançada són tan bones que ens hem animat a fer la VOLTA AL CATAPERDÍS, un recorregut poques vegades factible a aquestes alçades de temporada. Comencem a foquejar a les 9 del matí al pàrquing de la Coma (cota 2200). Pot semblar tard per l’època en que estem, però a les 9 el termòmetre marcava -1ºC i la nit havia sigut ben freda!
Enfilem cap al PORT DE RAT amb neu dureta però de bon fer, cosa que ha estat la tònica general al llarg de tota la sortida. En arribar al port apareix davant nostre l’espectacle de cims piramidals que tanquen la Vall de Soulcem. Curt però plaent descens fins la cota 2300 del vessant francès, on només ens cal descalçar els últims 50 metres doncs la neu perd continuïtat.
Més o menys al punt on hi ha un petit estany iniciem la pujada al PORT D’ARINSAL i anem estudiant la millor manera de flanquejar una zona de grans allaus sota el Pic de Cataperdís. Per sort la neu està molt estable i assentada, i sembla que gairebé tot el que havia de caure ja ho ha fet. Al final passem amb menys dificultats de les previstes.
Un cop al Port d’Arinsal dubtem un moment si anar fins la Pic del Pla de l’Estany per poder baixar la seva fantàstica pala SE, però pensem que això ens allargarà massa la sortida i no és qüestió d’estirar més el braç que la màniga que els permisos familiars tenen un límit! Finalment ens enfilem fins al modest PIC D’ARINSAL que està a tocar i les birres que portem bé que es mereixen un cim on obrir-les!
Just sota el cim ens tirem cap al millor descens del dia: la preciosa CANAL EST D’ANGONELLA; 350 metres ininterromputs de canal ample i de pendent sostinguda al voltant de 25-30 º , que trobem amb la neut al dente. Xalem com uns nens i no podem evitar proferir alguns crits festivo-reivindicatius: “Visca la primavera!” “ Som collonuts!” “ Pisteros go home!” (...ui aquí m’he passat de la ratlla doncs m’he tirat pedres a la meva pròpia teulada!)
Creuem L’ESTANY SUPERIOR D’ANGONELLA (cota 2430) per la sortida d’aigües i enfilem l’últim ascens del dia: la BRETXA D’ARCALÍS. Aquesta pujada és 100% sud i molt exposada al vent, i fins i tot en ple hivern costa trobar-la ben innivada. Ens toca fer els 300 metres a peu, però gairebé que ho preferim, doncs en cas d’haver-hi hagut neu hauria estat aurtèntica papa!
La baixada final de la Bretxa d’Arcalís a La Coma ens sorprèn perquè són les dues de la tarda i la neu encara no ha transformat. Per sort està dura però no gelada i es deixa fer prou bé. Cap a la cota 2500 la cosa ja es posa altra vegada primavera de la bona i arribem al cotxe amb un somriure d’orella a orella!